ESPECIALITATS

Preeclàmpsia: Una malaltia de l’embaràs

La preeclàmpsia és una malaltia de l'embaràs important perquè pot produir complicacions greus tan en la mare com en el fetus.

Pot afectar fins a un 10 % de les embarassades, i cursa amb hipertensió arterial, pèrdua de proteïnes per la orina i edemes (retenció de líquids). Encara que és poc freqüent pot existir preeclàmpsia sense hipertensió, i no tota hipertensió en l'embaràs és sinònim de preclàmpsia, caldrà distingir-la de la hipertensió crònica o de la hipertensió gestacional.

Les causes de la preeclàmpsia són desconegudes, però sabem que és deguda a una anomalia en la formació dels vasos de la placenta, que s'origina a l'inici de la gestació.

  • Quan apareix la preeclàmpsia?

La preeclàmpsia no apareix mai abans de les 20 setmanes de gestació, i habitualment debuta en el tercer trimestre podent presentar-se de manera precoç o bé en les darreres setmanes de l'embaràs o fins i tot en el post-part.

En la majoria de casos la preeclàmpsia es presenta de forma lleu i d'inici tardà, però en alguns casos evolucionarà de manera greu. Si es complica pot donar lloc a Eclàmpsia, amb aparició de convulsions per afectació cerebral, o a la Síndrome de HELLP, en què s'involucren altres òrgans. És una de les principals causes d'ingrés a UCI materna, i l'afectació fetal pot produir retràs de creixement intrauterí.

L'únic tractament efectiu per a la preeclàmpsia és la finalització de l'embaràs, que pot comportar prematuritat i les complicacions que se'n deriven quan cal provocar el naixement abans de la maduresa fetal.

  • Com s'evita o minimitzen les complicacions de la preeclàmpsia?

Per evitar o minimitzar totes aquestes complicacions és fonamental fer el diagnòstic tan aviat com sigui possible. 
La presa de la tensió arterial en els controls d'embaràs s'ha utilitzat clàssicament per a fer un diagnòstic precoç junt amb estudis analítics.  I l'ús del doppler en la ecografia obstètrica permet detectar complicacions fetals com el retràs de creixement.

Però en l'actualitat l'interès se centra en la realització de proves que ens permetin detectar de manera precoç aquelles gestants amb més risc de preeclàmpsia. 

El càlcul de risc de preeclàmpsia en el primer trimestre utilitza dades personals de la gestant, dades de la ecografia de dotze setmanes i dades analítiques per establir el risc individual de preeclàmpsia precoç en la gestació. En aquelles gestants amb risc elevat es recomana el tractament amb àcid acetilsalicílic, que ha demostrat disminuir l'aparició de preeclàmpsia, i fer un seguiment específic de l'embaràs per detectar qualsevol complicació de manera precoç.

L'ús del doppler en la ecografia del segon trimestre per mesurar el flux de les artèries uterines també ens permet seleccionar gestants de risc i oferir un seguiment ecogràfic i analític específic. I finalment, la determinació analítica dels factors angiogènics en cas de sospita de preeclàmpsia, podria preveure la presentació de complicacions.

La introducció en el protocol de control de l'embaràs de les mesures de detecció de les gestants de risc, l'ús de tractament preventiu i l'aplicació d'un seguiment específic permeten el diagnòstic precoç de la preeclàmpsia i la disminució de la mortalitat i les complicacions d'aquesta malaltia de l'embaràs.

Dra. Cristina Mariné Quesada

Ginecologia i Obstetrícia

Deixa un comentari

El teu correu electrònic no serà publicat. Els camps obligatoris estan marcats amb un *


3 Top posts



Subscriu-te a la nostra Newsletter