Dolor d’espatlla en esportistes: causes freqüents i tractaments efectius
El dolor d'espatlla és una de les consultes més habituals en traumatologia esportiva, especialment entre persones que practiquen esports com el pàdel, el crossfit, la natació o el tennis. Tot i que sovint es considera una molèstia passatgera, en realitat pot ser el símptoma d'una lesió estructural que, si no es tracta a temps, pot agreujar-se i limitar l'activitat física a llarg termini.
En aquest article, el Dr. León Ezagüi, cirurgià ortopèdic i traumatòleg, especialitzat en cirurgia d'espatlla i colze i en cirurgia artroscòpica, explica les causes més freqüents d'aquestes lesions, com es diagnostiquen i quines opcions de tractament existeixen actualment.
Lesions més freqüents a l'espatlla esportiva
L'espatlla és una de les articulacions més mòbils del cos humà, fet que li permet una gran amplitud de moviment. Tanmateix, aquesta mobilitat també la fa vulnerable a lesions, especialment quan se sotmet a esforços repetitius o a tècniques inadequades.
Entre les patologies més comunes que es veuen a consulta, destaquen:
-
Lesions del maneguet dels rotadors: el maneguet dels rotadors és un conjunt de tendons que estabilitzen l'espatlla. Pot patir inflamacions (tendinitis), trencaments parcials o complets, sobretot en moviments repetitius per damunt del cap.
-
Bursitis subacromial: inflamació de la bursa, una petita bossa que redueix la fricció entre els tendons i l'os. Sol causar dolor en aixecar el braç o en dormir sobre l'espatlla afectada.
-
Síndrome d'impingement (pinçament): es produeix quan els tendons del maneguet dels rotadors queden atrapats entre els ossos de l'espatlla durant el moviment, generant dolor i limitació funcional.
Per què es produeixen aquestes lesions?
Les causes més freqüents en esportistes amateurs inclouen:
-
Sobrecàrrega o sobreús: entrenaments intensos sense una recuperació adequada poden generar microtraumatismes acumulatius.
-
Tècnica incorrecta: una mala execució dels gestos esportius (com el servei al pàdel o els aixecaments al crossfit) pot sobrecarregar estructures sensibles de l'espatlla.
-
Dèficit de control muscular: la manca de força o coordinació en la musculatura estabilitzadora de l'espatlla (especialment del tronc i l'escàpula) augmenta el risc de lesió.
Diagnòstic: la clau per a un tractament eficaç
Un diagnòstic precís és fonamental per establir el tractament adequat. A la consulta, el procés sol incloure:
-
Exploració física: permet identificar signes clínics com debilitat, dolor a la palpació o limitació del moviment.
-
Proves d'imatge: la ressonància magnètica és la prova més utilitzada per valorar l'estat dels tendons, la bursa i altres estructures internes de l'espatlla.
Tractaments segons el tipus i la gravetat de la lesió
L'abordatge terapèutic dependrà del diagnòstic i del grau d'afectació. Les opcions més habituals inclouen:
-
Fisioteràpia dirigida
És el tractament de primera línia en la majoria dels casos. Inclou exercicis d'enfortiment, reeducació del moviment i tècniques manuals. El seu objectiu és reduir la inflamació, millorar la mobilitat i prevenir recaigudes. -
Infiltracions
En casos de bursitis o trencaments parcials, les infiltracions amb corticoides o àcid hialurònic poden ser útils per reduir el dolor i la inflamació, facilitant el treball fisioterapèutic posterior. -
Cirurgia mínimament invasiva (artroscòpia)
Quan hi ha trencaments complets del maneguet dels rotadors o lesions estructurals que no responen al tractament conservador, l'artroscòpia permet reparar els teixits danyats amb una recuperació més ràpida i menys dolorosa que la cirurgia oberta.
Conclusió: no normalitzis el dolor
El dolor d'espatlla en fer esport no s'ha de considerar "normal". Escoltar el cos i consultar un especialista a temps pot marcar la diferència entre una recuperació ràpida i una lesió crònica.
Dr. León Ezagüi
Cirurgià ortopèdic i traumatòleg, especialitzat en cirurgia d'espatlla i colze i cirurgia artroscòpica
Clínica Sagrada Família
