Infeccions urinàries en dones: No desesperin, hi ha solucions per a millorar el problema
La cistitis és la infecció urinària més freqüent en la dona, ja que possiblement afecta a totes les dones en algun moment de la seva vida i en algunes de manera repetida.
S'estima que la cistitis no complicada ocorre en el 50-80% de les dones. En un 30-44% de les quals tenen un episodi tindran una recurrència l'any, sovint dins dels tres mesos següents, a vegades amb agrupació d'episodis i amb major freqüència a mesura que augmenta l'edat. Per tant, les infeccions d'orina en general, i les recurrents en particular, constitueixen un autèntic malson per al benestar de moltes dones al llarg de la seva vida.
Es considera que una dona pateix infeccions d'orina de repetició o recurrents quan ha tingut tres o més episodis en un any, o dos en els últims sis mesos. La majoria de les recurrències (78%) són ocasionades per un mateix microorganisme (bacteri) que es diu Escherichia coli. Per ser la cistitis un quadre comú, la inèrcia és a prendre un antibiòtic conegut sense realitzar un cultiu d'orina previ. No obstant això, en cas de presentar símptomes de cistitis és recomanable fer-se un cultiu d'orina previ a la presa d'antibiòtics perquè és important identificar el bacteri causant i el seu perfil de resistències, especialment en casos de recurrències.
Per què algunes dones sofreixen infeccions urinàries de repetició i altres no?
El fet de ser dona és un factor afavoridor de la infecció d'orina per raons de l'anatomia del perineu. La uretra femenina té una curta longitud, entre 3 i 5 centímetres, molt de menor que la de l'home, la qual cosa facilita l'entrada de microorganismes (bacteris) a la bufeta, a través de la uretra, amb molta més facilitat.
- Les relacions sexuals en les dones són un element afavoridor de la infecció urinària pel massatge uretral afavorit en el coit i que facilita l'ascensió de bacteris fins a la bufeta. El risc augmenta amb la freqüència coital i amb l'aparició d'una nova parella sexual en les seves vides (no se sap molt bé perquè). Després de la menopausa, el paper de l'activitat sexual és de menor rellevància.
- Altres factors importants són els canvis hormonals propis de la menstruació, l'embaràs, el part, el puerperi, la menopausa o l'envelliment. En qualsevol d'aquests moments es pot desencadenar una cistitis per alteracions en el pH vaginal. En aquestes circumstàncies el microbiota vaginal, és a dir la població de lactobacilos (bacteris "bons" i habituals de la vagina), podria veure's modificada i inhabilitada per a la nostra defensa enfront d'altres bacteris que habiten en l'intestí (enterobacterias), com per exemple Escherichia coli.
- Després de la menopausa, poden aparèixer diversos factors que s'associen a una major predisposició a les infeccions urinàries de repetició: la incontinència urinària, l'atròfia vaginal, la diabetis, la cirurgia ginecològica prèvia (especialment la histerectomia) i la presència de prolapse d'òrgans pelvians, com per exemple el cistocele o bufeta caiguda. El prolapse d'òrgans pelvians pot impedir el buidatge complet de la bufeta durant la micció i aquest augment del volum d'orina residual afavoreix el creixement bacterià.
- Se sap que uns certs factors genètics poden estar influint de manera innata en moltes dones. De fet, és bastant habitual que una dona que té infecció urinària repetida relati com també la seva mare les pateix amb molta freqüència.
- Determinats estats de salut compromesos, com la diabetis, insuficiència renal crònica, estats d'immunodepressió, tractaments amb quimioteràpia o radioteràpia poden afavorir la repetició de quadres d'infecció urinària.
- L'ús i abús de tractaments antibiòtics inadequats pot afavorir l'aparició d'una infecció d'orina recurrent per alteració de la microbiota vaginal i intestinal.
En aquest sentit, la valoració de les dones amb infeccions urinàries de repetició per part d'un metge expert en malalties infeccioses permet determinar la millor aproximació terapèutica per a cada cas, incloent el seguiment d'accions preventives amb antibiòtics de menor efecte "ecològic" sobre la microbiota o mitjançant abordatges més conservadors (sense antibiòtics).
En qualsevol cas, independentment de quin sigui el factor afavoridor de l'aparició d'infeccions urinàries de repetició en una dona, en la majoria dels casos existeixen solucions efectives per a millorar el problema i incrementar la seva qualitat de vida.
Si us plau, no desesperin.
