Ecografia, TAC i ressonància magnètica: en què es diferencien i quan s'utilitza cada prova?
Ecografia, TAC i ressonància: principals diferències
Una de les principals diferències entre aquestes proves és la tecnologia que utilitzen per a generar les imatges.
L'ecografia empra ones d'ultrasò d'alta freqüència. Mitjançant una sonda que es desplaça sobre la zona que es vol examinar, permet obtenir imatges en temps real. És una exploració ràpida i accessible.
El TAC, en canvi, utilitza raigs X per a obtenir múltiples imatges de l'interior de l'organisme des de diferents angles. Posteriorment, un sistema informàtic les processa per a generar imatges detallades.
Finalment, la ressonància magnètica utilitza un potent camp magnètic i ones de ràdio per a produir imatges d'alta resolució, destacant especialment per la qualitat d'imatge que proporciona dels teixits tous.
Quines proves utilitzen radiació?
Aquest és un dels dubtes més freqüents abans de sotmetre's a una prova de diagnòstic per la imatge.
De les tres tècniques, únicament el TAC utilitza radiació ionitzant, ja que funciona mitjançant raigs X. L'ecografia i la ressonància magnètica no empren aquest tipus de radiació.
Això no significa que realitzar un TAC sigui perillós quan existeix una indicació mèdica. La prova es prescriu valorant els seus beneficis i utilitzant protocols destinats a obtenir la informació diagnòstica necessària amb una exposició adequada.
Aquesta diferència adquireix especial importància en determinats pacients, com les dones embarassades. Durant l'embaràs s'intenta evitar, sempre que sigui possible, l'exposició del fetus a radiació ionitzant. Per aquest motiu, quan poden aportar la informació necessària, es prioritzen tècniques que no utilitzen aquest tipus de radiació, com l'ecografia.
La ressonància magnètica també pot realitzar-se durant l'embaràs quan existeix una indicació mèdica, valorant individualment cada cas i la necessitat d'utilitzar contrast. Per això, davant qualsevol prova d'imatge és important informar l'equip sanitari d'un embaràs conegut o possible.
Una prova és millor que una altra?
No necessàriament. Cada tècnica permet visualitzar més ben determinades estructures i respondre a preguntes clíniques diferents.
L'ecografia resulta especialment útil per a estudiar òrgans abdominals, tiroides, vasos sanguinis, teixits superficials, músculs o tendons. A més, permet observar estructures en moviment i realitzar exploracions dinàmiques. No obstant això, té dificultats per a travessar l'aire i l'os, per la qual cosa no és la tècnica més adequada per a estudiar determinades estructures.
Una altra de les seves particularitats és que es tracta d'una exploració especialment dependent de l'experiència del professional que la realitza. A diferència del TAC o la ressonància, durant una ecografia l'especialista selecciona i valora les imatges en temps real mentre desplaça la sonda.
El TAC resulta especialment útil per a estudiar estructures òssies i pulmons, així com en determinades situacions d'urgència, traumatismes, hemorràgies o patologies abdominals. La seva rapidesa permet obtenir informació de nombroses estructures en poc temps.
La ressonància magnètica, per part seva, proporciona un excel·lent contrast entre els diferents teixits tous i permet obtenir imatges de gran detall. Per això exerceix un paper fonamental en neurologia i traumatologia, així com en l'estudi de diferents òrgans. És una tècnica especialment útil per a estudiar el cervell i la medul·la espinal.
En canvi, no sempre aporta avantatges quan es volen estudiar estructures que contenen principalment aire, com els pulmons, ja que l'aire genera molt poc senyal en una ressonància convencional. En aquests casos, el TAC sol proporcionar informació més útil.
Quant dura cada prova?
La durada depèn de la zona estudiada, del protocol utilitzat i de les característiques de cada pacient.
L'ecografia sol ser la més ràpida i moltes exploracions poden completar-se en pocs minuts.
El TAC també és una prova relativament ràpida. L'adquisició de les imatges pot realitzar-se en molt poc temps, encara que la preparació prèvia i l'administració de contrast, quan és necessària, poden prolongar el procediment.
La ressonància magnètica sol requerir més temps, ja que necessita obtenir diferents seqüències d'imatges. No obstant això, els equips i protocols actuals han permès reduir considerablement la durada de moltes exploracions respecte a anys enrere. Durant la prova és especialment important romandre quiet, ja que el moviment pot afectar la qualitat de les imatges obtingudes.
Ecografia, TAC i ressonància: diferències d'un cop d'ull
| Ecografia | TAC | Ressonància magnètica | |
|---|---|---|---|
| Com obté les imatges | Ones d'ultrasò | Raigs X | Camp magnètic i ones de ràdio |
| Utilitza radiació ionitzant? | No | Si | No |
| Durada aproximada | Curta | Curta-mitja |
Més llarga, encara que actualment els temps s'han reduït |
| Especialment útil per a |
Abdomen, tiroide, vasos sanguinis, músculs, tendons i teixits superficials |
Pulmons, ossos, traumatismes, abdomen i hemorràgies | Cervell, medul·la espinal, articulacions, músculs i teixits tous |
| Principals limitacions i consideracions | L'aire i l'os dificulten l'exploració. És una tècnica adequada durant l'embaràs | Utilitza radiació ionitzant i ofereix menor contrast d'alguns teixits tous que la ressonància. S'evita durant l'embaràs quan existeix una alternativa adequada | Presenta limitacions en estructures amb molt d'aire, requereix romandre immòbil i pot estar contraindicada o requerir precaucions amb determinats implants o dispositius. Durant l'embaràs es valora la seva indicació de manera individual |
Quan és necessari utilitzar contrast?
Tant el TAC com la ressonància magnètica poden realitzar-se amb o sense contrast, depenent de la zona estudiada i de la informació que es necessiti obtenir.
En el TAC s'utilitzen habitualment contrastos iodats, mentre que en ressonància poden emprar-se contrastos basats en gadolini. La seva funció és millorar la visualització de determinats òrgans, vasos sanguinis, lesions o processos patològics i aportar informació addicional que pot no apreciar-se de la mateixa forma en un estudi sense contrast.
No totes les exploracions ho requereixen. Abans d'administrar-ho, l'equip sanitari valorarà diferents factors del pacient, com a antecedents de reaccions al·lèrgiques al contrast o l'existència d'una insuficiència renal crònica, per a determinar si la seva utilització és adequada.
Com cal preparar-se per a cada prova?
La preparació depèn tant de la tècnica com de la zona de l'organisme que es vagi a estudiar.
Per a moltes ecografies no és necessària cap preparació especial. No obstant això, determinades exploracions poden requerir acudir en dejú o amb la bufeta plena, especialment quan s'estudien determinades estructures abdominals o pelvianes.
En el cas del TAC, les indicacions dependran de la zona que es vulgui explorar i de si és necessari administrar contrast. En determinades proves pot ser necessari acudir en dejú.
Abans d'una ressonància magnètica, és especialment important informar de la presència de marcapassos, implants, pròtesis, dispositius mèdics o altres elements metàl·lics en l'organisme. Molts dispositius actuals poden ser compatibles amb la ressonància, però és necessari comprovar-ho prèviament a causa del potent camp magnètic de l'equip.
També és recomanable comunicar a l'equip sanitari si es pateix claustrofòbia, si existeix possibilitat d'embaràs o qualsevol altra circumstància que pugui afectar la realització de l'exploració.
La prova adequada depèn de cada pacient
Ecografia, TAC i ressonància magnètica no són tècniques que competeixin entre si, sinó eines complementàries. En algunes situacions fins i tot pot ser necessari combinar diferents proves per a obtenir tota la informació necessària i arribar a un diagnòstic precís.
Per aquest motiu, no sempre té sentit sol·licitar directament la prova que sembla més completa o sofisticada. Serà l'especialista qui determini quina és la tècnica més adequada en funció de la zona que es vulgui estudiar, la informació que es necessiti obtenir i les característiques de cada pacient.
En Clínica Sagrada Família comptem amb un equip multidisciplinari de professionals preparat per a valorar cada cas i oferir una atenció adaptada a les necessitats de cada pacient. El nostre centre disposa dels mitjans necessaris per a realitzar ecografies, TAC i ressonàncies magnètiques, així com altres proves de diagnòstic per la imatge, facilitant tant la realització de les exploracions com la seva valoració per part de professionals especialitzats.
