Cop de calor
Cada estiu, els serveis d'urgències atenen persones que desconeixien que es trobaven en situació de risc vital. Arriben amb signes de deshidratació, confusió mental, pell extremadament calenta i, fins i tot, en estat d'inconsciència. La calor no només resulta incòmoda: pot ser letal. El cop de calor no és un simple mareig passatger; constitueix una urgència mèdica greu. Identificar-lo de manera precoç pot ser decisiu per salvar la vida de la persona afectada.
Què és un cop de calor?
El cos humà funciona com un motor que, en posar-se en marxa, produeix calor. Per evitar el sobreescalfament, disposa de mecanismes de termoregulació com la sudoració, la vasodilatació i la respiració. No obstant això, quan la temperatura ambiental és excessivament alta, especialment amb humitat elevada, aquests mecanismes es veuen compromesos. Si a més s'hi suma la deshidratació, l'activitat física intensa o certes patologies, el risc augmenta de manera exponencial.
Quan l'organisme ja no pot dissipar la calor acumulada, la temperatura corporal pot superar els 40 °C, comprometen òrgans vitals com el cervell, el cor o els ronyons. Aquest quadre clínic es coneix com a cop de calor.
Quan i on es produeix?
No cal estar exposat directament al sol en un desert per patir-lo. Pot ocórrer en un vehicle tancat, en una habitació poc ventilada o durant una simple caminada en plena onada de calor. També és freqüent en activitats esportives, en festivals a l'aire lliure o fins i tot a la platja si no es prenen les precaucions adequades.
Persones amb més risc
Encara que tothom és susceptible, hi ha col·lectius especialment vulnerables:
-
Nounats i nadons: no poden expressar que tenen calor ni regular la seva temperatura de manera eficient. Depenen totalment dels adults, i una negligència pot tenir conseqüències fatals.
-
Nens i nenes: solen estar en constant activitat i no s'hidrat en condicions. Els primers signes poden ser irritabilitat, decaïment, pell calenta o vòmits, sovint subestimats.
-
Persones grans: presenten menys capacitat per regular la temperatura corporal i, sovint, prenen medicació que afecta la sudoració o la percepció del calor (com diürètics o antihipertensius). A més, poden viure sols i no detectar el risc a temps.
-
Esportistes: els què fan activitat física intensa en hores de calor elevada tenen un risc alt. L'esforç incrementa la temperatura interna i, sense hidratació ni descans a l'ombra, el perill augmenta de forma significativa.
Prevenció: la clau per evitar el cop de calor
El cop de calor no sorgeix de sobte. Es desenvolupa de forma progressiva, mentre el cos acumula calor i perd aigua. La prevenció és fonamental, especialment en els grups de risc.
Recomanacions per protegir-se
-
Hidratació adequada: beure aigua de forma regular, fins i tot sense sentir-se assedegat, és essencial. La set és un senyal tardà de deshidratació. En nadons i gent gran, cal oferir-aigua amb freqüència.
-
Evitar l'exposició solar en les hores crítiques: entre les 12:00 h i les 17:00 h, es recomana romandre en llocs frescos i ombrejats.
-
Vestimenta apropiada: roba lleugera, de teixits naturals i colors clars, que faciliti la transpiració. Es recomana utilitzar barret, ulleres de sol i protector solar.
-
Ambient fresc: ventilació de les vivendes, ús de ventiladors o aire condicionat, i persianes abaixades durant les hores més caloroses. Les dutxes amb aigua tèbia i les compreses humides també ajuden a refredar el cos.
-
Cura especial amb els més vulnerables: supervisió estreta de nadons, nens petits, persones grans i pacients amb malalties cròniques.
-
Escoltar el propi cos: davant marejos, debilitat, nàusees o cefalea durant activitats a l'aire lliure, aturar-se de seguida, buscar un lloc fresc i hidratar-se.
Símptomes inicials del cop de calor
Els primers indicis són poc específics: cefalea, fatiga, set intensa. Més endavant poden aparèixer marejos, pell calenta i seca, nàusees, taquicàrdia, confusió o alteració de la consciència. En nens petits es manifesta com somnolència, irritabilitat o vòmits; en lactants, plor persistent, rebuig de l'alimentació o letargia.
Reconèixer aquestes senyals precoçment és clau per evitar conseqüències greus.
Actuació inicial en cas de cop de calor
Si una persona comença a presentar marejos, incoherència verbal o pèrdua de consciència en un context de calor extrema, cal actuar amb rapidesa:
-
Retirar-la del lloc calorós i traslladar-la a un lloc fresc i ventilat.
-
Treure l'excés de roba i col·locar-la semisentada si està conscient, o de costat si ha perdut la consciència.
-
Iniciar el refredament corporal: aplicar draps freds al coll, axil·les i engonals; ventilar-la; ruixar-la amb aigua fresca; o utilitzar bosses de gel.
-
Oferir petits glops d'aigua si està conscient.
-
Contactar amb els serveis d'emergències si presenta signes d'alarma: alteració de l'estat mental, pell molt calenta i seca, pèrdua de consciència, convulsions, dificultat respiratòria o si no millora ràpidament.
Quan cal acudir a l'hospital?
Cal traslladar-la immediatament a un centre hospitalari si la persona està desorientada, inconscient, presenta convulsions, o si la temperatura corporal no disminueix ràpidament. Aquesta necessitat és especialment crucial en lactants, nens, persones grans i pacients amb patologies cròniques.
Dr. Xavier Soler
Medicina Interna - Clínica Sagrada Família
