Vertígens: entendre’ls per saber com actuar
Els símptomes vestibulars es poden manifestar de diferents maneres. El vertigen és la sensació que un mateix o l'entorn es mou, gira o es desplaça; el mareig és un terme més ampli que pot descriure sensació d'atordiment, flotació, inestabilitat o desorientació; la inestabilitat fa referència a la dificultat per mantenir l'equilibri, especialment en caminar o en canviar de posició; i, amb menys freqüència, l'oscil·lòpsia: sensació que l'entorn «rebota» o es mou en moure el cap.
A més, no tots els vertígens es presenten de la mateixa manera. De manera senzilla, podem trobar quadres aguts, que apareixen de forma brusca i poden durar hores o dies; recurrents, en què els episodis apareixen i desapareixen; i crònics o persistents, en què predominen el mareig, la inestabilitat o la sensibilitat al moviment durant setmanes o mesos. Aquesta classificació temporal, juntament amb les característiques dels símptomes, ajuda a orientar-ne la causa.
Quines són les causes més freqüents?
En termes generals, podem afirmar que aproximadament el 80% dels trastorns de l'equilibri tenen un origen perifèric, relacionat principalment amb l'oïda interna i el sistema vestibular, mentre que al voltant del 20% tenen un origen central, a causa d'alteracions en les vies vestibulars del tronc de l'encèfal, el cerebel o altres estructures del cervell.
Per ordre de freqüència, les principals causes de vertigen són: vertigen posicional paroxístic benigne (VPPB), migranya vestibular, malaltia de Ménière, vestibulopatia unilateral aguda, mareig postural-perceptual persistent (PPPD), entre d'altres.
Vertigen posicional paroxístic benigne (VPPB): Es produeix quan petits cristalls de l'oïda interna es desplacen de la seva posició habitual i alteren el funcionament del sistema vestibular. Provoca episodis breus però intensos de vertigen en realitzar determinats moviments del cap, com girar-se al llit, mirar cap amunt o ajupir-se. El tractament consisteix en senzilles maniobres de reposicionament que permeten recol·locar aquests cristalls i que solen aconseguir una millora ràpida i molt efectiva.
Migranya vestibular: La migranya no sempre ha de produir mal de cap. En algunes persones es manifesta principalment mitjançant vertigen o mareig, sensibilitat al moviment, a la llum, als sons o a determinats estímuls visuals. Identificar els factors desencadenants i realitzar un tractament adequat de la migranya pot ajudar a controlar els episodis.
Malaltia de Ménière: És un trastorn de l'oïda interna que provoca episodis de vertigen intens, generalment acompanyats de pèrdua d'audició fluctuant, sensació de pressió a l'oïda i acúfens. Les crisis poden durar des de minuts fins a diverses hores i presentar-se de manera recurrent. El tractament es basa en canvis en els hàbits, medicació i, en alguns casos, tractaments específics de l'oïda interna.
Vestibulopatia unilateral aguda: Es produeix quan un dels sistemes vestibulars de l'oïda interna deixa de funcionar de manera sobtada, provocant una asimetria entre ambdós costats. Sol causar vertigen intens i continu, nàusees, inestabilitat i dificultat per caminar, generalment sense pèrdua d'audició. En aquests casos, els pacients es beneficien de teràpies de rehabilitació o reeducació vestibular.
PPPD (mareig postural-perceptual persistent): Es caracteritza per mareig o sensació d'inestabilitat persistent, que sol empitjorar en estar dret, caminar, realitzar moviments o trobar-se en entorns visualment complexos, com ara supermercats o llocs amb molta gent. Pot aparèixer després d'un episodi de vertigen o d'una situació d'estrès. Tot i que les proves vestibulars poden ser normals, el cervell manté una resposta alterada davant dels senyals relacionats amb l'equilibri. La rehabilitació vestibular i un abordatge personalitzat permeten millorar de manera significativa els símptomes.
I les cervicals?
És freqüent sentir que un vertigen és conseqüència de «tenir les cervicals malament». Tanmateix, l'anomenat "vertigen cervical" no hauria de ser l'explicació per defecte davant d'un quadre de vertigen. Tot i que la informació procedent del coll pot influir en la percepció del moviment i l'orientació espacial, les causes vestibulars i neurològiques tenen un suport científic molt més sòlid i s'han de valorar abans d'atribuir els símptomes exclusivament a la columna cervical.
Què podem fer?
- No tenir por del moviment. Evitar sistemàticament els moviments que provoquen mareig pot dificultar la recuperació en alguns trastorns vestibulars.
- Consultar per identificar-ne la causa. El tractament depèn de l'origen i no existeix una única solució per a tots els vertígens.
- Moure's de manera progressiva i segura. En les hipofuncions vestibulars, l'exercici i la rehabilitació són una part essencial del tractament.
- Reconèixer els factors desencadenants. En la migranya vestibular poden ser rellevants l'estrès, la falta de son, determinats estímuls visuals o els canvis en els hàbits.
- Evitar l'ús prolongat de medicació antivertiginosa excepte quan estigui indicada per un professional, ja que pot interferir amb els mecanismes de compensació vestibular.
I recorda: si el vertigen apareix juntament amb dificultat per parlar, visió doble, pèrdua de força o sensibilitat, alteracions importants de la coordinació, desmai o un mal de cap sobtat i inusual, és necessari buscar atenció mèdica urgent.
Dr. Ezequiel Yaser Mingorance
Especialista en Otoneurologia, Vertígens i Trastorns de l'Equilibri de l'equip mèdic de Clínica Otorrinolaringologia, Clínica Sagrada Família.
