Relació entre nutrició, estil de vida i tiroide
Com afecta la nutrició a la tiroide?
L'alimentació i l'estat digestiu influeixen directament en:
- La producció hormonal: especialment pel iode i la tirosina.
- La conversió de T4 (inactiva) a T3 (forma activa), un procés que ocorre en un 60% en el fetge i un 20% en l'intestí. Per tant, un fetge saturat o una disbiosis intestinal bloquegen aquesta conversió.
- El correcte funcionament del sistema immunològic, vital per a prevenir o frenar l'atac autoimmune, com la Malaltia de Hashimoto o altres greus.
- La sensibilitat dels receptors cel·lulars a les hormones tiroidals: factors com la inflamació sistèmica o el cortisol alt per estrès crònic bloquegen l'entrada de T3 a les cèl·lules.
Un dèficit o excés d'uns certs nutrients, així com la permeabilitat intestinal "leaky gut", pot alterar la seva funció, afavorint trastorns com l'hipotiroïdisme o hipertiroïdisme.
Bon maneig nutricional i funcional per a cuidar la tiroide
No es tracta de seguir una dieta restrictiva, sinó d'adoptar una alimentació equilibrada, antiinflamatòria i adaptada a les necessitats de cada persona.
Claus principals:
- Garantir una aportació adequada de iode, seleni i zinc, així com de magnesi, vitamina A, omega-3 i vitamines del grup B, especialment la vitamina B12.
- Mantenir nivells òptims de ferro (ferritina) i vitamina D, més enllà que es trobin dins dels valors de referència.
- Prioritzar una alimentació variada i antiinflamatòria, orientada a afavorir la salut intestinal.
- Evitar dèficits nutricionals prolongats.
- Adaptar l'alimentació en cas de malalties autoimmunes, com la tiroïditis de Hashimoto, on l'objectiu principal és modular la resposta immunitària a més de proporcionar els nutrients necessaris per al correcte funcionament de la glàndula tiroide.
- Gestionar adequadament l'estrès, ja que nivells elevats de cortisol poden afavorir la producció de T3 reversa (rT3), una forma inactiva de l'hormona tiroidal que alenteix el metabolisme.
El maneig nutricional i d'estil de vida ha de complementar, no substituir, el tractament mèdic, buscant sempre arribar a l'arrel del problema.
Alimentació recomanada
Patró de dieta equilibrada antiinflamatòria
Aliments recomanats:
- Peixos i mariscos: fonts de iode i omega-3, nutrients clau per a reduir la inflamació.
- Fruita seca: especialment les nous del Brasil, pel seu elevat contingut en seleni. Es recomana remullar-los abans per a millorar la seva digestibilitat.
- Llegums i cereals integrals: aporten fibra, vitamines i minerals. El seu consum ha d'adaptar-se a la tolerància digestiva individual i, en alguns casos d'autoimmunitat activa, pot ser necessari limitar temporalment alguns d'aquests aliments.
- Fruites i verdures variades: riques en antioxidants que contribueixen a reduir l'estrès oxidatiu.
- Oli d'oliva verge extra i alvocat: fonts de greixos saludables, essencials per a la síntesi hormonal.
- Aliments probiòtics i prebiòtics: com el quefir d'aigua, el chucrut o els aliments rics en fibra soluble, que ajuden a mantenir una microbiota intestinal saludable.
- Ous i lactis: els ous són una excel·lent font de proteïnes i micronutrients. Quant als lactis, en algunes persones amb malalties autoimmunes els productes derivats de la llet de vaca poden afavorir processos inflamatoris. En aquests casos, pot valorar-se prioritzar lactis de cabra o ovella o retirar temporalment els lactis sota supervisió professional.
Aliments i tòxics a limitar o evitar
Aliments a moderar o evitar de forma generalitzada:
- Ultraprocessats, sucres refinats i olis de llavors refinats: el seu consum excessiu pot afavorir processos inflamatoris i desplaçar aliments amb major valor nutricional.
- Gluten: Existeix una associació entre Hashimoto i la malaltia celíaca, i hi ha hipòtesi de mimetisme molecular i alguns estudis preliminars que suggereixen beneficis potencials de la dieta sense gluten en uns certs pacients. No obstant això, actualment no hi ha evidència suficient per a recomanar una dieta sense gluten de manera rutinària a totes les persones amb tiroïditis de Hashimoto que no tinguin celiaquia o una altra indicació específica; pel que haurà d'estudiar-se cada cas de manera individualitzada per un professional especialitzat.
- Soia en excés: pot interferir amb l'absorció de la medicació tiroidal i actuar com a disruptor endocrí.
- Crucíferes crues en grans quantitats: aliments com el bròcoli, la col o la coliflor contenen composts goitrógenos que poden interferir amb el metabolisme del iode. No obstant això, en cuinar-les o fermentar-les, aquests compostos es redueixen significativament, per la qual cosa poden formar part d'una alimentació saludable.
- Dèficit o excés de iode: tant una ingesta insuficient com excessiva poden afectar el correcte funcionament de la glàndula tiroide.
- Disruptors endocrins: es recomana minimitzar l'exposició al fluor i clor, ja que competeixen amb el iode en la tiroide, així com evitar plàstics, com el bisfenol A, en contacte amb aliments calents.
És important recordar que no existeixen aliments universalment prohibits, tot depèn del context clínic, la salut digestiva i el perfil autoimmune del pacient.
Enfocament final
Una alimentació equilibrada i uns hàbits de vida saludables poden contribuir al correcte funcionament de la tiroide i a l'equilibri del sistema immunitari. No obstant això, cada persona té necessitats diferents, per la qual cosa qualsevol intervenció ha d'adaptar-se de manera individualitzada i comptar amb el seguiment d'un professional sanitari adequat.
