Els aturats tenen un 2,2% més de possibilitats de patir estrès després de les vacances

Els més de 4.000.000 de parats que hi ha a Espanya i els més de 506.000 de Catalunya (dades d’agost 2015) tenen un 2,2% més de possibilitats de patir síndrome postvacacional. Aquest col·lectiu veu com augmenta la seva frustració i pressió durant la tornada a la rutina i el massiu moviment de treballadors en direcció als seus respectius punts de treball. La situació pot provocar a l’aturat un estrès que afecti la seva salut. L’aturat, a més, té un 2% de possibilitats de patir un trastorn depressiu i més d’1,5% de possibilitats de consumir substàncies estupefaents, segons la SEAS (Societat Espanyola per l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès). Tot i així, els treballadors de menys de 45 anys i aquells que pateixen acusament laboral “són un col·lectiu especialment vulnerable davant la síndrome postvacacional”, explica el psiquiatra de la Clínica Sagrada Família Alfonso Sanz. Dades de França indiquen que aquesta “lleugera depressió” afecta al voltant del 35% dels adults joves en la seva tornada de les vacances. Si bé no es tracta d’una malaltia reconeguda internacionalment, el cert és que l’estrès postvacacional és una situació de reacció d’adaptació, explica Sanz. “Cos i ment fan un esforç per tornar a la quotidianitat”, detalla el psiquiatra de la Clínica Sagrada Família i afegeix que “normalment apareix si durant el període estival no hem cuidat els nostres hàbits dietètics i de descans”. Sanz considera que “som una societat poc conscienciada i molt poc constant”, motiu pel qual hi ha una alta incidència d’aquesta dolència. En aquest sentit, la incidència d’aquesta síndrome és major perquè durant l’època estival no s’han dut a terme una sèrie de pautes amb respecte el descans, la pràctica d’exercici físic, una alimentació adequada i amb marcada presència d’antioxidants (com fruits vermells, fruits secs i bròquil, per exemple) i una fase d’adaptació abans de finalitzar les vacances. Els símptomes remeten de forma natural en el 50% dels casos Els símptomes, que poden ser físics (mancança d’apetit, dolor muscular, trastorn del son, fatiga, cansament), psíquics (irritabilitat, falta d’interès, apatia, nerviosisme, tristesa o depressió) o ambdós tipus, poden aparèixer uns quatre o cinc dies abans de la tornada a la rutina i en el 50% dels casos remeten de forma natural, apunta el psiquiatra de la Clínica Sagrada Família. Els efectes psíquics afecten no només a l’individu que pateix la síndrome, sinó també al seu entorn. Aquell empresari que té treballadors amb estrès postvacacional veurà com la productivitat d’aquests es redueix, així com la seva capacitat de concentració queda afectada. Es tracta, doncs, d’una conseqüència econòmica que prové d’un problema que pot ésser evitat amb una vida activa i saludable. A voltes és necessari recórrer a mesures pal·liatives com infusions i valeriana i, en casos més severs pot ésser necessari recórrer a ansiolítics, hipnòtics i antidepressius.